18 gen. Què són els incoterms?
Els incoterms són un grup de termes comercials – de tres lletres cadascun- que s’utilitzen en les transaccions internacionals i que determinen en quin moment de la compra es transmet el risc sobre la mercaderia i les responsabilitats i distribució de costos que tenen venedor i comprador. Encara que són d’ús voluntari, s’utilitzen de manera generalitzada. El seu nom prové de “International Commercial Terms” (termes internacionals de comerç).
Es van crear al 1936 per la Cambra de Comerç Internacional (CCI) i es van revisant cada 10 anys aproximadament. L’última adaptació és la del 2020, encara que es poden utilitzar versions anteriors. Per això és preferible sempre detallar l’any de la versió que s’utilitza per evitar malentesos (a part del lloc determinat per l’incoterm). No són un esquema jurídic de compliment obligatori, sino que són una sèrie de condicions estandaritzades i acceptades.
Els incoterms regulen quatre aspectes fonamentals d’un contracte de compra-venda internacional:
– Entrega de mercaderies: directa entre venedor i comprador o a través d’un intermediari (transportista/transitari).
– Transmissió de riscos: la definició del moment i el lloc en què es transmet el risc sobre la mercaderia és molt important.
– Distribució de despeses entre venedor i comprador.
– Tràmits a les duanes: determina qui paga les despeses duaneres.
No establir correctament l’incoterm a les diferents cotitzacions i documents poden portar lloc a malentesos per la no-definició de les diverses despeses que hi ha en una transacció internacional.
Als incoterms 2020 existeixen 11 que s’explicaran més endavant: EXW, FCA, CPT, CIP, DAP, DPU, DDP, CFR, FOB, FAS i CIF.
